En aquesta breu narració l’autor ens fa reflexionar sobre el sentit –més bé el “sense sentit”, diria jo– de la guerra.
Ens conta la història d’un soldat que assegut a la vora d’un camí reflexiona sobre la batalla que està tenint lloc al seu costat entre el seu exèrcit i l’adversari. De sobte, aquest soldat és sorprès per un paracaigudista que pren terra a prop d’ell. De seguida s’adona que es tracta d’un soldat enemic que tracta de fer-se passar per un dels seus, ja que porta un uniforme caducat. Aleshores, en un primer moment, pensen en enfrontar-se, però no ho fan, ja que consideren que els resultats obtinguts de la baralla no serien homologats oficialment pel fet de trobar-se fora del camp de batalla. Per tant, tracten d’entrar al camp per tal de barallar-se, però, per més que ho intenten una paret de bales i de fum els ho impedeix. Finalment arriben a un acord: s’enfrontarien però d’una altra manera, s’ho farien a la ratlleta. Aleshores qui guanyara faria a l’altre presoner i es quedaria amb el seu material de guerra. A la fi juguen a aquest joc i el soldat que al començament reflexionava sobre la guerra guanya, fa a l’altre presoner i l’entrega al seu general.
Amb aquesta simple història, allò que Pere Calders tracta de transmetre’ns és que considera que la guerra és una pràctica estúpida, que no porta enlloc, i que podria ser substituïda per un joc com la ratlleta. Dit amb altres paraules: hi ha moltes altres maneres de resoldre els conflictes i precisament la guerra no és ni la única ni la millor ni la necessària forma de solucionar-los.
Ens conta la història d’un soldat que assegut a la vora d’un camí reflexiona sobre la batalla que està tenint lloc al seu costat entre el seu exèrcit i l’adversari. De sobte, aquest soldat és sorprès per un paracaigudista que pren terra a prop d’ell. De seguida s’adona que es tracta d’un soldat enemic que tracta de fer-se passar per un dels seus, ja que porta un uniforme caducat. Aleshores, en un primer moment, pensen en enfrontar-se, però no ho fan, ja que consideren que els resultats obtinguts de la baralla no serien homologats oficialment pel fet de trobar-se fora del camp de batalla. Per tant, tracten d’entrar al camp per tal de barallar-se, però, per més que ho intenten una paret de bales i de fum els ho impedeix. Finalment arriben a un acord: s’enfrontarien però d’una altra manera, s’ho farien a la ratlleta. Aleshores qui guanyara faria a l’altre presoner i es quedaria amb el seu material de guerra. A la fi juguen a aquest joc i el soldat que al començament reflexionava sobre la guerra guanya, fa a l’altre presoner i l’entrega al seu general.
Amb aquesta simple història, allò que Pere Calders tracta de transmetre’ns és que considera que la guerra és una pràctica estúpida, que no porta enlloc, i que podria ser substituïda per un joc com la ratlleta. Dit amb altres paraules: hi ha moltes altres maneres de resoldre els conflictes i precisament la guerra no és ni la única ni la millor ni la necessària forma de solucionar-los.
No hay comentarios:
Publicar un comentario