Novel·la: FER VEÏNAT (Crònica escabrosa d’una escala)

Aquesta obra, escrita per Miquel Candel narra les desbaratades –i en alguns casos divertides– històries que tenen lloc en una escala de veïns d’una finca ubicada a una ciutat valenciana.

L’autor ens relata, a mode de crònica, les diferents situacions reals que es viuen entre els veïns. Com podreu comprovar quan llegiu l’argument d’algunes de les històries que inclou aquest llibre, que a continuació us presentaré, l’autor intenta que el lector es senta identificat amb allò que es conta, ja que els relats que exposa corresponen a situacions reals que molta gent viu dia a dia en el transcurs de la vida quotidiana en comunitat.

Una de les històries parla sobre la vida d’un guàrdia civil ja jubilat que, després d’haver perdut a la seua dona es troba molt buit i sense ànim de seguir endavant. Aleshores decideix odiar a mort a tota la gent ja que, segons ell, la gent és mentidera, roïna i culpable de tots els seus mals. Per a aquest home, odiar és l’única manera d’aconseguir esperança i amor per a ell mateix.

Altra de les històries ens relata la conversa mantinguda entre una família (un pare i les seues dues filles de quatre i vuit anys) i un veí, mentre esperen l’arribada de l’ascensor. La divertida situació que té lloc deixa entreveure que els veïns quasi sempre s’assabenten de tot allò que ocorre a casa de la resta de veïns.

També se’ns presenta la trista història d’una persona que ja no pot més amb la seua vida. Està cansada de tot, de la rutina diària, de passar-se els dies a casa fent totes les feines domèstiques, de estar sempre pendent dels xiquets i de tindre que portar tot el pes de la casa. A més a més, ha perdut recentment a la seua mare, està molt trista i deprimida i a penes dorm.
Per a mi, allò més curiós d’aquesta història és el fet que fins a l’últim moment no es dóna a conèixer que es tracta d’un pare de família, cosa que impressiona prou, ja que la situació que es descriu l’associem habitualment –de forma inconscient– a les dones.

Altre dels relats conta la història d’un home adúlter, Lluís, que aprofitant que la seua dona, Adela, va a treballar, es porta a dones a casa per a ja sabeu què. En aquesta ocasió no li ixen les coses com havia planejat i la seua muller li descobreix en plena feina.

Per últim vull fer al·lusió a altra de les situacions que l’autor ens mostra. En aquest cas, es tracta d’un manuscrit de comiat que una dona –la qual ja no pot aguantar més el desamor que pateix– li deixa al seu marit, apegat en l’espill del rebedoret, abans de suïcidar-se.

Per a concloure, només dir que aquesta novel·la és, com el seu títol indica, la crònica escabrosa d'una escala de veïns, que ens presenta amb to desenfadat una sèrie de situacions reals que, sense dubte, no deixaran a ningú indiferent.

Unes obres misterioses i apassionants

En aquesta ocasió, vull compartir amb tots vosaltres l’experiència que va suposar per a mi la lectura d’unes magnífiques novel·les.

D’entrada, vull aclarir que no són llibres que m’haja llegit per a aquesta assignatura de Literatura Catalana. Simplement es tracta de novel·les que vaig tindre ocasió de llegir ja fa temps –de fet a penes recorde vagament el seu argument– i que considere poden resultar-vos agradables i interessants. Malgrat que, com deia, quasi les tinc oblidades, m’han vingut al cap de sobte, no sé per quina raó, i he pensat que podria estar bé comentar-les ací al bloc.

L’autor d’aquestes obres és Carlos Ruiz Zafón. Aquest escriptor va nàixer a Barcelona l’any 1964 i en els noranta es va traslladar a EE.UU., concretament a “Los Ángeles”, on, si no m’enganye, resideix actualment. En primera instància va escriure una sèrie de novel·les per a públic juvenil, però l’any 2001 va publicar la seua primera novel·la per a adults: La Sombra del Viento. (He volgut posar el nom en castellà en lloc de traduir-lo per dues raons: la primera, per ser eixa la llengua original en la qual fou publicat; i la segona, perquè les edicions que jo vaig llegir-me eren en eixe idioma).

Aquesta obra ha sigut un gran èxit que s’ha traduït a més de quaranta idiomes i del qual s’han venut milions d’exemplars. I la veritat és que no m’estranya, ja que és una novel·la que t’absorbeix des d’un primer moment i que no pots abandonar fins que no arribes al final. Barreja aventura, intriga, drama, amor… tot ambientat en la Barcelona de mitjan del segle XX, en la obscuritat de la postguerra. Es tracta d’una novel·la fascinant que recomane a tothom.

Posteriorment, vaig llegir El Juego del Ángel, el qual va ser publicat en abril de l’any passat, i que també ha sigut tot un èxit. M’agradà molt, però potser menys que l’ anterior, donat que aquesta novel·la té un final més inconclús, quedant un poc a la imaginació del lector.

Es tracta, sens dubte, d’unes novel·les meravelloses, que et fan passar estones magnífiques d’apassionada lectura. Els seus seguidors esperem impacients la publicació de la seua propera novel·la, la trama de la qual girarà una vegada més al voltant del Cementerio de los Libros Olvidados i en els mateixos ambients i que completarà –i això es una suposició meua– aquesta saga.

Per aquesta excel·lent capacitat per a narrar, Carlos Ruiz Zafón ha obtingut nombrosos premis en distints països.

Vos anime a lectura d’aquestes novel·les!

Narrativa curta: Trex (Rafa Gomar)

En aquesta breu, però alhora interessant narració, l’autor posa damunt de la taula un dels problemes que pateix actualment la nostra societat: la publicitat enganyosa.

Estic convençut que en major o menor mesura, tots, encara que ens coste molt reconèixer-ho, en algun punt de la nostra vida ens hem deixat dur per un fascinant spot publicitari i hem caigut en la temptació de comprar un determinat producte o contractar un servei que se’ns mostra.

La historia que se’ns presenta és la d’una xica, Francesca, la qual veu a la televisió un anunci de xiclets de la marca Trex en el qual es mostra a una parella mastegant xiclets d’aquesta marca que es besa apassionadament. Aleshores, Francesca capta el missatge que si ella compra eixa marca de xiclets triomfarà amb els xics. Així que se’ls compra i ix tota decidida al carrer pensant que tots els xics es fixaran en ella. De seguida es dona compte que els xiclets no produeixen l’efecte desitjat i pensa que deu incrementar la dosi per a obtenir el seu objectiu. Immediatament, s’adona que per molt que tracte de cridar l’atenció dels xics, per molts xiclets que mastegue i per molt que tracte d’imitar l’escena de l’anunci, l’únic que aconsegueix és que la gent es burle d’ella. Veient que no obté cap resultat satisfactori i que ningú li fa cas, es sent tan decebuda i enganyada que, en un acte d’ira i desesperació, s’ompli la boca arribant a ficar-se vint-i-cinc xiclets. Finalment, la xica no només no aconsegueix el seu propòsit, sinó que acaba tirada en terra quasi asfixiada.

A quines conclusions podem arribar?

És evident que des de sempre els mitjans de comunicació, sota el pretext d’informar i posar al nostre abast un gran ventall de possibilitats, han suposat un intent de manipular a la gent, tractant d’influir en els nostres hàbits i construint una opinió pública en funció dels seus interessos, penetrant així en la ment de les persones i configurant una manera de pensar i una actitud fàcilment manipulables.

Per això, Rafa Gomar, sent molt conscient d’aquest problema que pateix la nostra societat, allò que pretén a través d’aquesta breu història és justament mostrar-nos el gran impacte que podem arribar a exercir els mitjans de comunicació sobre les persones mitjançant la ingent quantitat de publicitat enganyosa que ens bombardeja constantment i ens convida a que estiguem alerta i no ens deixem convèncer amb enganyifes.