En aquest assaig, l’autor tracta de fer-nos reflexionar sobre diversos aspectes relacionats amb la lectura.
Comença fent referència –jo diria criticant– a aquelles persones que defugen el contacte amb els llibres recents i es refugien en els clàssics, per tal d’evadir-se de la realitat.
Aprofita també per a aclarir que el clàssic no és clàssic per ser antic, sinó que precisament ho és pel fet que segueix sent modern i actual.
Més endavant, fa un anàlisi –que jo personalment trobe molt interessant– sobre els diferents tipus de lectors que podem trobar. L’autor fa aquesta classificació tenint en compte les motivacions que porten al lector a llegir un determinat llibre, és a dir, en funció d’allò què els distints lectors esperen obtenir de la lectura.
D’una banda, trobem al lector “evasiu”, és a dir, aquell que busca en el llibre evadir-se de la realitat que l’envolta, encara que siga momentàniament.
D’altra banda, i a l’extrem oposat, trobem a aquelles persones que allò que busquen en la literatura és justament el contrari: no volen fugir del món que els envolta sinó arribar a un millor enteniment que els permeta comprendre com funciona el món.
Per últim, l’autor ens parla d’altre tipus de lector, al qual anomena lector “professional”. En aquest cas fa referència a aquell que llegeix amb afany investigador, ja siga per vocació o per obligació.
En la meua opinió, allò que Joan Fuster tracta, en definitiva, de transmetre és que cada lector orientarà la lectura literària segons les seues necessitats morals o psicològiques i que, per regla general, ho farà sempre tractant de prolongar en la lectura el fil de les seues preocupacions habituals.
Comença fent referència –jo diria criticant– a aquelles persones que defugen el contacte amb els llibres recents i es refugien en els clàssics, per tal d’evadir-se de la realitat.
Aprofita també per a aclarir que el clàssic no és clàssic per ser antic, sinó que precisament ho és pel fet que segueix sent modern i actual.
Més endavant, fa un anàlisi –que jo personalment trobe molt interessant– sobre els diferents tipus de lectors que podem trobar. L’autor fa aquesta classificació tenint en compte les motivacions que porten al lector a llegir un determinat llibre, és a dir, en funció d’allò què els distints lectors esperen obtenir de la lectura.
D’una banda, trobem al lector “evasiu”, és a dir, aquell que busca en el llibre evadir-se de la realitat que l’envolta, encara que siga momentàniament.
D’altra banda, i a l’extrem oposat, trobem a aquelles persones que allò que busquen en la literatura és justament el contrari: no volen fugir del món que els envolta sinó arribar a un millor enteniment que els permeta comprendre com funciona el món.
Per últim, l’autor ens parla d’altre tipus de lector, al qual anomena lector “professional”. En aquest cas fa referència a aquell que llegeix amb afany investigador, ja siga per vocació o per obligació.
En la meua opinió, allò que Joan Fuster tracta, en definitiva, de transmetre és que cada lector orientarà la lectura literària segons les seues necessitats morals o psicològiques i que, per regla general, ho farà sempre tractant de prolongar en la lectura el fil de les seues preocupacions habituals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario