Com que aquesta pel·lícula és ben segur que ja l’heu vista la majoria de vosaltres i coneixeu perfectament la història que conta, no vaig a entretenir-me ara en resumir el seu argument. Simplement vaig a comentar, molt breument, els principals temes que tracta.
American History X aborda fonamentalment el tema del racisme, les idees supremacistes blanques, el nazisme i els skinheads.
També, relacionat amb tot allò, parla de la violència organitzada, del problema que suposen les bandes del carrer, del penediment, del càstig, de la venjança, del perdó.
Tanmateix, posa de relleu la degradació que pateixen els barris, l’ambient familiar, i ens mostra la manca de personalitat de molts dels joves.
Fa al·lusió també al deteriorament social i la pràctica desaparició de l’estat de dret al carrer, fet davant del qual la violència sembla ser l’únic recurs possible per tal de sobreviure.
Però, davant de tota aquesta problemàtica, es mostra una solució: es planteja l’educació i la trobada personal com a única forma d’esperança per a aconseguir el difícil, però possible canvi.
Per a concloure, i a mode de resum del més amunt esmentat, dir que aquesta pel·lícula és, sense dubte, un cru relat sobre el penediment, un al·legat contra el racisme, les pràctiques violentes i el fanatisme ideològic. Un film que invita a la reflexió i ens anima a confiar en la capacitat de canvi de l’ésser humà. En la meua opinió és una excel·lent pel·lícula rica en matisos i que es presta enormement a la labor educativa.
American History X aborda fonamentalment el tema del racisme, les idees supremacistes blanques, el nazisme i els skinheads.
També, relacionat amb tot allò, parla de la violència organitzada, del problema que suposen les bandes del carrer, del penediment, del càstig, de la venjança, del perdó.
Tanmateix, posa de relleu la degradació que pateixen els barris, l’ambient familiar, i ens mostra la manca de personalitat de molts dels joves.
Fa al·lusió també al deteriorament social i la pràctica desaparició de l’estat de dret al carrer, fet davant del qual la violència sembla ser l’únic recurs possible per tal de sobreviure.
Però, davant de tota aquesta problemàtica, es mostra una solució: es planteja l’educació i la trobada personal com a única forma d’esperança per a aconseguir el difícil, però possible canvi.
Per a concloure, i a mode de resum del més amunt esmentat, dir que aquesta pel·lícula és, sense dubte, un cru relat sobre el penediment, un al·legat contra el racisme, les pràctiques violentes i el fanatisme ideològic. Un film que invita a la reflexió i ens anima a confiar en la capacitat de canvi de l’ésser humà. En la meua opinió és una excel·lent pel·lícula rica en matisos i que es presta enormement a la labor educativa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario