Aquest matí, veient els informatius mentre desdejunava, he escoltat la trista notícia que un pilot ha mort en el Rally Dakar (que ara té lloc a Sudamèrica). El pilot duia tres dies desaparegut i ha sigut trobat a pocs metres de la seua moto, sota un arbre, a una zona amb prou vegetació.
Després d’escoltar açò, em vaig quedar reflexionant sobre una conversa mantinguda amb el meu pare fa poc de temps, en la qual vam traure el tema de l’accident que tingué lloc als Andes en els anys setanta, en què un avió amb estudiants va col·lidir en les muntanyes, deixant-los atrapats en la neu i sent abandonada la seua recerca al cap d’un parell de setmanes. Fou una conversa molt interessant. Jo parlava de manera molt optimista sobre els progressos existents actualment per a localitzar persones en accidents i rescatar-les, mentre que mon pare, des d’una postura més escèptica, opinava que és possible que hui en dia, de sobte poguérem veure’ns, per culpa d’un accident o un desastre natural, en situacions típiques de la prehistòria.
En sentir aquesta notícia, em vaig adonar que tots dos teníem raó, ja que encara que existeixen molts avanços tecnològics, també és cert que de sobte podem trobar-nos en una situació desesperada. És important reflexionar sobre aquest tema per a poder apreciar allò que tenim al nostre abast i adonar-nos que en qualsevol moment ho podem perdre tot. Tanmateix, hem de ser conscients que existeixen molts milions de persones que no disposen de les nostres comoditats (aigua corrent, menjar en abundància...).
Després d’una bona estona donant-li voltes a tot això, em vingué a la memòria el record d’una lectura infantil que em va marcar prou: Robinson Crusoe (de Daniel Defoe). Com sabeu, aquest relat –en què supose es va inspirar anys després la pel·lícula Náufrago protagonitzada per Tom Hanks– conta la història d’un nàufrag que va a parar a una illa on tindrà que aprendre a sobreviure per ell mateix.
M’ha paregut interessant plasmar una reflexió sobre aquest tema, i vos anime a pensar en tot açò i a que afegiu les vostres opinions o comentaris respecte a esta qüestió.
Després d’escoltar açò, em vaig quedar reflexionant sobre una conversa mantinguda amb el meu pare fa poc de temps, en la qual vam traure el tema de l’accident que tingué lloc als Andes en els anys setanta, en què un avió amb estudiants va col·lidir en les muntanyes, deixant-los atrapats en la neu i sent abandonada la seua recerca al cap d’un parell de setmanes. Fou una conversa molt interessant. Jo parlava de manera molt optimista sobre els progressos existents actualment per a localitzar persones en accidents i rescatar-les, mentre que mon pare, des d’una postura més escèptica, opinava que és possible que hui en dia, de sobte poguérem veure’ns, per culpa d’un accident o un desastre natural, en situacions típiques de la prehistòria.
En sentir aquesta notícia, em vaig adonar que tots dos teníem raó, ja que encara que existeixen molts avanços tecnològics, també és cert que de sobte podem trobar-nos en una situació desesperada. És important reflexionar sobre aquest tema per a poder apreciar allò que tenim al nostre abast i adonar-nos que en qualsevol moment ho podem perdre tot. Tanmateix, hem de ser conscients que existeixen molts milions de persones que no disposen de les nostres comoditats (aigua corrent, menjar en abundància...).
Després d’una bona estona donant-li voltes a tot això, em vingué a la memòria el record d’una lectura infantil que em va marcar prou: Robinson Crusoe (de Daniel Defoe). Com sabeu, aquest relat –en què supose es va inspirar anys després la pel·lícula Náufrago protagonitzada per Tom Hanks– conta la història d’un nàufrag que va a parar a una illa on tindrà que aprendre a sobreviure per ell mateix.
M’ha paregut interessant plasmar una reflexió sobre aquest tema, i vos anime a pensar en tot açò i a que afegiu les vostres opinions o comentaris respecte a esta qüestió.
No hay comentarios:
Publicar un comentario