Aquesta obra, escrita per Miquel Candel narra les desbaratades –i en alguns casos divertides– històries que tenen lloc en una escala de veïns d’una finca ubicada a una ciutat valenciana.
L’autor ens relata, a mode de crònica, les diferents situacions reals que es viuen entre els veïns. Com podreu comprovar quan llegiu l’argument d’algunes de les històries que inclou aquest llibre, que a continuació us presentaré, l’autor intenta que el lector es senta identificat amb allò que es conta, ja que els relats que exposa corresponen a situacions reals que molta gent viu dia a dia en el transcurs de la vida quotidiana en comunitat.
Una de les històries parla sobre la vida d’un guàrdia civil ja jubilat que, després d’haver perdut a la seua dona es troba molt buit i sense ànim de seguir endavant. Aleshores decideix odiar a mort a tota la gent ja que, segons ell, la gent és mentidera, roïna i culpable de tots els seus mals. Per a aquest home, odiar és l’única manera d’aconseguir esperança i amor per a ell mateix.
Altra de les històries ens relata la conversa mantinguda entre una família (un pare i les seues dues filles de quatre i vuit anys) i un veí, mentre esperen l’arribada de l’ascensor. La divertida situació que té lloc deixa entreveure que els veïns quasi sempre s’assabenten de tot allò que ocorre a casa de la resta de veïns.
També se’ns presenta la trista història d’una persona que ja no pot més amb la seua vida. Està cansada de tot, de la rutina diària, de passar-se els dies a casa fent totes les feines domèstiques, de estar sempre pendent dels xiquets i de tindre que portar tot el pes de la casa. A més a més, ha perdut recentment a la seua mare, està molt trista i deprimida i a penes dorm.
Per a mi, allò més curiós d’aquesta història és el fet que fins a l’últim moment no es dóna a conèixer que es tracta d’un pare de família, cosa que impressiona prou, ja que la situació que es descriu l’associem habitualment –de forma inconscient– a les dones.
Altre dels relats conta la història d’un home adúlter, Lluís, que aprofitant que la seua dona, Adela, va a treballar, es porta a dones a casa per a ja sabeu què. En aquesta ocasió no li ixen les coses com havia planejat i la seua muller li descobreix en plena feina.
Per últim vull fer al·lusió a altra de les situacions que l’autor ens mostra. En aquest cas, es tracta d’un manuscrit de comiat que una dona –la qual ja no pot aguantar més el desamor que pateix– li deixa al seu marit, apegat en l’espill del rebedoret, abans de suïcidar-se.
Per a concloure, només dir que aquesta novel·la és, com el seu títol indica, la crònica escabrosa d'una escala de veïns, que ens presenta amb to desenfadat una sèrie de situacions reals que, sense dubte, no deixaran a ningú indiferent.
L’autor ens relata, a mode de crònica, les diferents situacions reals que es viuen entre els veïns. Com podreu comprovar quan llegiu l’argument d’algunes de les històries que inclou aquest llibre, que a continuació us presentaré, l’autor intenta que el lector es senta identificat amb allò que es conta, ja que els relats que exposa corresponen a situacions reals que molta gent viu dia a dia en el transcurs de la vida quotidiana en comunitat.
Una de les històries parla sobre la vida d’un guàrdia civil ja jubilat que, després d’haver perdut a la seua dona es troba molt buit i sense ànim de seguir endavant. Aleshores decideix odiar a mort a tota la gent ja que, segons ell, la gent és mentidera, roïna i culpable de tots els seus mals. Per a aquest home, odiar és l’única manera d’aconseguir esperança i amor per a ell mateix.
Altra de les històries ens relata la conversa mantinguda entre una família (un pare i les seues dues filles de quatre i vuit anys) i un veí, mentre esperen l’arribada de l’ascensor. La divertida situació que té lloc deixa entreveure que els veïns quasi sempre s’assabenten de tot allò que ocorre a casa de la resta de veïns.
També se’ns presenta la trista història d’una persona que ja no pot més amb la seua vida. Està cansada de tot, de la rutina diària, de passar-se els dies a casa fent totes les feines domèstiques, de estar sempre pendent dels xiquets i de tindre que portar tot el pes de la casa. A més a més, ha perdut recentment a la seua mare, està molt trista i deprimida i a penes dorm.
Per a mi, allò més curiós d’aquesta història és el fet que fins a l’últim moment no es dóna a conèixer que es tracta d’un pare de família, cosa que impressiona prou, ja que la situació que es descriu l’associem habitualment –de forma inconscient– a les dones.
Altre dels relats conta la història d’un home adúlter, Lluís, que aprofitant que la seua dona, Adela, va a treballar, es porta a dones a casa per a ja sabeu què. En aquesta ocasió no li ixen les coses com havia planejat i la seua muller li descobreix en plena feina.
Per últim vull fer al·lusió a altra de les situacions que l’autor ens mostra. En aquest cas, es tracta d’un manuscrit de comiat que una dona –la qual ja no pot aguantar més el desamor que pateix– li deixa al seu marit, apegat en l’espill del rebedoret, abans de suïcidar-se.
Per a concloure, només dir que aquesta novel·la és, com el seu títol indica, la crònica escabrosa d'una escala de veïns, que ens presenta amb to desenfadat una sèrie de situacions reals que, sense dubte, no deixaran a ningú indiferent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario